- Manel!. Vull que em vengues una bosseta d´eixes que son de goma i si posa aigua calenta dintre per escalfar lo llit i tindre los peus calentets.
-Renoi Ramonet!. Quina mala sort, just aquest matí he venut la derrera a la Maria dels ánecs.
-Osties, xiquet, i que fotré jo ara amb lo fred que fot per la nit.
-No et preocupes, home. Ja et dixaré lo gat.
-Lo gat?
-Lo meu gat que es grassonet. Tu tel fots als peus dins el llit i vorás quina escalforeta que et done tota la nit. La setmana que vé ja tindré més bosses, i m´el tornes.
-Bueno, bueno, gracies Manel.
Total que el Ramonet arrambla amb lo gat i cap a casa falta gent.
L´endemá, ja tens al Ramonet amb lo gat sota lo braç, la cara plena d´esgarrinxades, cap a la botigueta.
-Manel! Vinc a tornar-te lo gat!. Ja te lo pots fotre a lo cul!. Mira com m´ha deixat.
-Pero Ramonet! Qué t´ha passat, si es molt manso!
-Molt manso?. Mecagon l´ós pedrer. L´embut encara el va aguantar, pero quan li vaig començar a abocar l´aigua calenta......
